'
"Va ser un temps després, un dia que passava una branca per escombrar el terra de sorra del Senyor, vigilant de no acostar-se a la gallina que covava a la cantonada, sola, enfadada i dolguda, que va decidir fortificar-se a còpia de reunir bocins del que la seva mare li havia ensenyat abans de morir agònicament. es va refiar de la seva memòria i dels seus propis recursos per embastar ritus negligits, i barrejar la medicina dels europeus amb la nativa, les escriptures amb les tradicions, i va recuperar o es va inventar el sentit ocult de les coses. en altres paraules, va trobar una manera de ser al món. al poble no hi havia lloc ni comoditats per a ella; el Senyor hi era i no hi era. la solitud l'hauria esclafada si no hagués adquirit les habilitats dels eremites i no s'hagués convertit en una criatura més de les que es movien en la naturalesa. grallava amb els ocells, xerrava amb les plantes, parlava amb els esquirols, cantava per a la vaca i obria la boca a la pluja. la vergonya d'haver sobreviscut a la destrucció de les seves famílies va disminuir amb el jurament de no trair ni abandonar mai cap ésser estimat. els records del seu poble habitat pels morts van convertir-se lentament en cendra i al seu lloc hi va sorgir una única imatge. el foc. que ràpid era. amb quina determinació es menjava tot allò q s'havia construït, tot allò q havia viscut. feia net, en certa manera, i era d'una bellesa escandalosa. fins i tot davant d'una simple llar de foc, o quan ventava la flama perquè fes bullir l'aigua, sentia una fiblada dolça de torbació."
'
UNA BENEDICCIÓ - Toni Morrison
'
'
"Va ser un temps després, un dia que passava una branca per escombrar el terra de sorra del Senyor, vigilant de no acostar-se a la gallina que covava a la cantonada, sola, enfadada i dolguda, que va decidir fortificar-se a còpia de reunir bocins del que la seva mare li havia ensenyat abans de morir agònicament. es va refiar de la seva memòria i dels seus propis recursos per embastar ritus negligits, i barrejar la medicina dels europeus amb la nativa, les escriptures amb les tradicions, i va recuperar o es va inventar el sentit ocult de les coses. en altres paraules, va trobar una manera de ser al món. al poble no hi havia lloc ni comoditats per a ella; el Senyor hi era i no hi era. la solitud l'hauria esclafada si no hagués adquirit les habilitats dels eremites i no s'hagués convertit en una criatura més de les que es movien en la naturalesa. grallava amb els ocells, xerrava amb les plantes, parlava amb els esquirols, cantava per a la vaca i obria la boca a la pluja. la vergonya d'haver sobreviscut a la destrucció de les seves famílies va disminuir amb el jurament de no trair ni abandonar mai cap ésser estimat. els records del seu poble habitat pels morts van convertir-se lentament en cendra i al seu lloc hi va sorgir una única imatge. el foc. que ràpid era. amb quina determinació es menjava tot allò q s'havia construït, tot allò q havia viscut. feia net, en certa manera, i era d'una bellesa escandalosa. fins i tot davant d'una simple llar de foc, o quan ventava la flama perquè fes bullir l'aigua, sentia una fiblada dolça de torbació."
'
UNA BENEDICCIÓ - Toni Morrison
'
'
2 comentaris:
El petits moments de fiblades dolçes , els records , son de vegades moments dels que no volem fugir.
ben cert
Publica un comentari a l'entrada