dia a dia

'
dilluns: Vic. celebració aniversari d'una amiga.
dimarts: Girona. cinema: El Niño Pez.
dimecres: Banyoles. Volta a l'estany. bany. definició de curts cinèfils per a concurs.
dijous: Poble.
divendres: Vilafant. concert de Gospel de Gràcia on hi canta una amiga.
'
cap de setmana: respir
'
els dies, les setmanes se m'escolen entre els dits.
porto retalls enxinxetats a la memòria per, quan trobi un moment, penjar-los al bolsillo per tal de no perdre'ls.
'
'
la padrina.
degut a la feina q realitza està bastant ficada en el tema ordinador, tot i q tal com diu ella, fa les coses per rutina, sense saber gaire què fa. li agrada la fotografia i va ser gràcies a la seva afició q jo m'hi vaig aficionar i ara sembla q hem trobat un tema per compartir espai, moment i trobades tot ensenyant-li com funcionen el programes relacionats amb la fotografia.
en una de les trobades vam començar a descarregar un programa. tardava. al final vaig haver de marxar. unes hores més tard em truca i només de despenjar sento: "ejecutar o guardar?". vaig somriure. m'agrada la confiança i la complicitat q s'ha establert.
'
bernat.
una mosca fastigosa i empipadora voleia de manera impertinent, i el petit de casa, coneixedor de la simpatia q ma mare té a aquestes bèsties i quin sistema utilitza per acabar amb elles, li diu tot esverat: "àvia, na moca! gafa dap!"
'
bici.
tot i q encara decideix més ella q jo, de mica en mica li he anat trobant el gust. quan hi vaig penso sovint amb el bolsillo i de retruc amb l'Striper i la Instints. mentalment us explico el camí q segueixo, de quina manera el descobreixo. la llum, arbres, fulles, clots, persones, situacions....
dies enrere vaig quedar amb el meu germà. em va ensenyar un camí q no m'era gaire conegut i així poder variar una mica del carrilet.
el dilluns, abans d'anar a Vic, em vaig arriscar a agafar la bici. i dic arriscar pq sóc conscient de q les rodes van inflades i es poden rebentar i fer anar en doina els plans posteriors q hi pugui haver, tot i així en tenia ganes i vaig quadrar l'agenda per tal de poder-ho fer seguir tot. i va i aquesta vegada la previsió em falla i sí, arribant al final de la última de les baixades q baixo amb el freno a fons, sento un flop-flop-flop. la roda va dir prou. precisament la del darrere, massa complicada per canviar la coberta amb les meves mans inexpertes. telefono al meu germà. ma cunyada està de guàrdia i està ell sol amb els nens. truco a ma germana. el meu cunyat va de torns de tarda i ma germana està sola amb les nenes. deixo anar un suspir. en fi. em toca tornar a peu. per sort estava a una distància relativa del poble i amb 3/4 d'hora ho vaig tenir fet. arribar a casa, dutxa i tot saltant-me el sopar, tirar directe cap a Vic.
durant els 3/4 d'hora de tornada només un noi q anava corrents em va dir q si portava la coberta me la canviava. em va saber greu trencar-li el ritme, q s'embrutís les mans i fer-li perdre el temps i li vaig dir q no gràcies, al cap i a la fi ja no quedava tant per arribar. de la resta de gent q em vaig creuar q anaven amb bici no em van dir ni mu. em pregunto quanta gent q va amb bici sap canviar una roda.
'
lectura.
últimament m'he tornat a aficionar a la lectura. amb assiduïtat, amb vici. amb poc menys de un mes i mig m'he empassat la saga vampírica de Stephenie Meyer. m'hi he enganxat de manera brutal en part per la història en sí, per la forma en què està narrada, per la traducció genial al català i per les referències q fa a Cims Borrascosos, el qual em vaig llegir amb quinze anys i em va impactar i remoure de manera esborronadora fins al punt q me'l vaig llegir tres vegades i més tard li he anat fent ullades.
ara estic amb "La Solitud dels Nombres Primers" de Paolo Giordano. genial i sorprenent.
'
muntanya.
encara amb la roda de la bici rebentada i sense haver mogut gaire les cames la resta de setmana, avui tenia mono de muntanya. de posar-me pantalons llargs i les botes. de comprovar q tal respon el turmell caminant i caminant en pendent.
tot i no voler fer migdiada, al final m'he acabat dormint i he acabat sortint més tard del previst. la llum del sol ja anava de biaix i començava a ser tard per entrar a bosc, tot i així hi he fet una petita incursió i he notat enyor. no era conscient de com ho enyorava. veure passar les coses pas a pas, tenir temps per observar amb tranquil·litat, de parar si és necessari per degustar-ho amb tranquil·litat. he observat canvis. una ferida considerable a la pell d'un arbre. d'altres q els devia haver ajagut el vent, restaven tallats i apilonats al voral, deixant les arrels aixecades com a vestigi de la seva existència. el camp. segat.
per altra banda jo, notant el q ja m'esperava, la baixa forma física q tinc, la respiració dificultosa tot i el petit tram de pujada q he fet. amb tot i això, feliç, he allargat la volta tornant al poble i agafant un camí més planer.
he arribat a casa notant el no notar el turmell.
'
'