dijous, 3 de juliol del 2008

temps de....

''
foto: Girona, 1 d'abril del 2006
'
camino pels teus carrers i extranyament se'm fan buits.
quant temps sense trepitjar-vos?
un portal em resulta familiar i em vé a la memòria una alfombra de gespa i escorça.
temps de flors.
mes i mig, gairebé dos, sense perdre'm per aquests carrer i en fer-ho de nou, sento q ho trobava a faltar.
em retrobo de nou.
'
temps de sentir.
de tornar a tenir ganes de traçar ratlles, corves, d'utilitzar les estizores, de donar vida al pedal, d'enfilar puntada rere puntada, de donar cos a una tela plana.
de tornar a pèrdre'm entre pàgines i lletres.
de saber què vull fer durant les vacances.
'
temps de Mireia (5 anys)
dps del primer dia de casal d'anglès, l'àvia li pregunta:
- t'agrada el casal?
- sí, pro no hi entenc ben res.
'
'

3 comentaris:

Striper ha dit...

Bonic poema i temps de flors, i clara sinceritat infantil.

Les Coses són com Som ha dit...

No hi ha res com embolcallar el paisatge de naturalesa per retrobar-te en el teu lloc i saber què has de fer.
Molt bona la sinceritat de la Mireia!!!

Petons

Lluvia ha dit...

M´encanta llegir-te, és una sensació plena de pau....
Mil besets tetorra espere que tot genial!!!!
Amb molta estima.
ANA