'
rebo un mail, inesperat i sorprenent.
una de les meves veuetes, la q sempre vol anar més enllà, fa preguntar-me "quin misteri ens mou?" i la silencio amb un "m'ès igual, ens ha mogut fins aquí i n'estic contenta i ho agraeixo".
'
gràcies a tothom amb qui m'he anat i em vaig trobant des de fa tres anys
'
'
pq al fin y al cabo no tenemos caras, tenemos alma.
'
'
una de les meves veuetes, la q sempre vol anar més enllà, fa preguntar-me "quin misteri ens mou?" i la silencio amb un "m'ès igual, ens ha mogut fins aquí i n'estic contenta i ho agraeixo".
'
gràcies a tothom amb qui m'he anat i em vaig trobant des de fa tres anys
'
'pq al fin y al cabo no tenemos caras, tenemos alma.
'
'
3 comentaris:
Si tenemos alma es veritat pero o nos acaban partiendo el alma o la cara.
ooooooooooooooh q maco es agrair d tot cor.
buf, sona molt dràstic striper*, i pel q fa l'ànima, si la tenim ben apuntalada, per més q ens la trenquin és dificil q caigui, i amb això, més fàcil de restaurar-la.
un petonàs!
i q bé q et sents quan ho fas, déjà vie!
un petó i gràcies! ;-)
Publica un comentari a l'entrada