agraïment

''

aquesta vegada sí q sí. sense previ avís, sense intuir-ho, sense buscar-ho, vaig caminar sota la pluja. i no només pluja portada pels núvols, com terra assedegada les il·lusions, la fantasia, els desitjos, els anhels, els secret'os, les pedres d'agraïment em van caure sobre de manera inexorable, alleugerint-me, amarant-me, penetrant-me a través de totes les capes protectores i aïllants amb les quals últimament m'he anat protegint, arribant fins al moll dels ossos adonant-me del meu escepticisme i recel inicial, adonant-me q amb aquesta pluja particular (ara fa tres anys) vaig començar a ser qui sóc, posant-me en el camí per arribar a ser qui vull ser, el meu equilibri particular entre "un món" i "l'altre", la fantasia, les il·lusions, la realitat, la rutina, el dia a dia. fins q no va arribar la pluja d'ahir no em vaig adonar de quina manera n'estava quedant de seca, esprimatxada per una notable inclinació a la realitat, a la incredulitat de l'impossible, a no somniar. vaig tornar a casa empapada i feliç, les dorothys molles per dins i per fora, els texans xops fins a mitja cuixa, la jaqueta semblava una de tantes canaleres q havíem esquivat, no donava l'abast i l'aigua en queia a gotalls, la bufanda amb la q m'havia embolicat el cap, superficialment xopa, sorprenentment els cabells estaven secs. pluja, pluja de records i contrast, i amb tot enriquint-me, diluint limitacions i tabús q jo mateixa vaig creant.
per fi va ploure. benvinguda de nou i gràcies.
'