aliment

'
llac de banyoles.
reeeee-ma
reeeee-ma

i ells giren, i jo segueixo recte. prest se m'acosta l'entrenador i em col·loca a la posició d'on he sortit, a la cua. observo el meu sitial i no entenc com aconseguim surar: un culot de plàstic de color beix, dos talons de color blau.

i....
reeeee-ma
reeeee-ma
no entenc com els altres van tots al pas, un darrere l'altre.
'...................................................................................
'
salt.

estic al mig de la carretera del primer encreuament a l'entrada del poble, just davant d'un semàfor en vermell, a peu dret. un autocar amb els llums encesos ve directe a mi. no m'aparto. a últim moment algú ve corrents pel costat dret, m'envesteix, ens apartem. l'autocar tmb s'aparta cap a l'esquerra. no hi ha col·lisió.

'.....................................................................................
'

dues setmanes seguides de retrobament amb el passat.
comença a ser present.
ho vull?
en tinc ganes?
el passat inalterat present.
el pallaso continua essent pallaso, la q fot canya continua fotent canya, la callada continuo essent la callada.
només una alteració, o més ben dit, dues. dues criatures.
de moment vaig combinant, passat i present, conegut amb novetat. tot plegat convergent en un remenament d'emocions.
se'm fa estrany tornar a un entorn del q fa un temps vaig sortir.

'

'

i en el camí
no hi ha parades
quan un pas sempre
alimenta el següent
per tornar a començar.

'
'