meandres

'


'

a vegades, quan escolto aquesta cançó, recordo.
'
des de petita he mamat poesia, ja fos a l'escola o a casa. també des de petita m'ha cridat l'atenció.
de petita petita amb els llibres d'aprendre a llegir de l'escola, també de petita pro més gran, m'havia passat algunes tardes d'estiu amb el meu avi intentant aprendre a llegir poesies, l'entonació, les pauses, el ritme.... cal dir q mai li encertava el punt, em costava recitar-les, ara diria q no les degustava, simplement intentava engolir-les i m'hi acabava ennuegant. més tard, en gairebé tots els llibres de català de l'escola, hi anaven sortint poesies per treballar-les amb exercicis. així vaig conèixer La Vaca Cega, La Vaca de la Mala Llet, És Quan Dormo que hi veig Clar.... en aquest llibres es parlava poc o res dels autors, no va ser fins a l'institut q les poesies es van començar a personificar, Salvador Espriu, Salvat-Papasseït, Pere Quart, Miquel Martí i Pol, Clementina Arderiu, Josep Carner, Gabriel Ferreter, Màrius Torres.... quan recordo alguns d'aquests noms automàticament em vénen noms i cares d'alguns dels professors q ens els van donar a conèixer, ens parlaven dels poetes per aprendre a veure les poesies des del seu punt de vista, els dels creadors.
Cançó a Mahalta de Màrius Torres precisament és un d'aquests poemes de l'institut, recordo la professora amb el seu cabell arrissat, amb els tirabuixons tallats uns més llargs q els altres, parlant-nos de Màrius Torres, de la seva malaltia, del sentit d'aquesta poesia. em vaig enamorar del poema. més tard em vaig assabentar q en Lluís Llach l'havia musicat i en sentir-la se'm van posar els pèls de punta i encara continua essent així. redescobrint-la amb cada dia q visc, trobant-li sentits amb les voltes, els meandres q fa la vida, tot sovint, seguint rius paral·lels.
'
'