Dia, mon amour

'

'..........................................

'

tieta, som supermanes! agafa'm la mà! volem!

'

'...................................................................

'

és en aquesta hora tardana, quan la suma de l'habitual brega diurna i el batibull infantil extra d'aquests dies queda enrere, és en aquesta hora quan arriba el silenci, la pau, la pau de després

'

com la pau de després. quan elles diuen

gairebé el secret que cerquem sempre

per camins nous.

i ella parla, i em diu

les imatges que amb ella fan camí

'

KENSINGTON (fragment) - Gabriel Ferreter

'

'

la pau de després?

'

la pau de l'abans, quan m'assec aquí o a qualsevol altre racó q em faig íntim i retalls del dia em visiten tranquils mentre em vaig amarant del lax q em portarà a la inconsciència més conscient.

'

o no.

potser sí q és la pau de després.

'

el Dia, impetuós, va quedant enrere.

ara l'observo, i possiblement, ell m'observa a mi.

'

alguns dies, Dia, ens hem retrobat amb el so impacient del despertador, d'altres amb la tranquil·litat de qui no té pressa, i junts de nou hem compartit unes quantes hores en les q ens hem assaborit, embolcallat, enfrontat, alimentat mútuament (com la imaginació infantil i la imaginació adulta s'alimenten mútuament), i altre volta m'has raonat i t'he raonat, ens hem sentit, escoltat, decebut, aguantat, emprenyat, acostat, allunyat i acostat de nou fins fer les paus arribant al clímax en els moments menys esperats o simplement, no arribant-hi, si no acompanyant-nos l'un a l'altre, tu amb el teu temps i jo amb les meves passes, fent-nos costat l'un a l'altre, comprenent-nos i acceptant-nos, olorant-nos, rient-nos, plorant-nos, descobrint-nos amb cada retrobament q comporta el despertar per aquest camí tant nostre i particular com és la vida.

'

'