'aquí, on es troben salat i dolç,
calma i energia desenfrenada.
la mar brava m'atrau i no dubto en acostar-m'hi,
treure'm els pantalons i posar-m'hi.
a vegades em costa massa dir les coses
i els meus silencis se m'acaven fent muntanyes dificils d'escalar
potser per això, avui he preferit el mar.
'
4 comentaris:
Em sembla que aquestes muntanyes de silencis les sabem crear tots... a vegades és una sort, d'altres no. Haurem d'aprendre a escalar.
;*)
i haurem d'aprendre a caure mentre aprenem a escalar...
:*)
El Mar....tb te el poder d´anar desfent poc a poc la duressa de la montanya....te vuic teta!!
Publica un comentari a l'entrada