la màniga arramengada, veig el meu braç nu.
la mà dreta aguanta una xeringa, tot i q jo només em fixo en l'agulla.
me l'haig de clavar, m'haig de fer anàlisis, m'haig d'analitzar.
pro no puc, no suporto les agulles clavades, i molt menys clavar-me-les jo.
no puc.
i em desperto.
un altre somni a la llista.
Quants d'estels es perden
-
Quants d’estels es perden dins els somnis dels qui viuen sols, a la
intempèrie de l’amor, recordant velles nits de lluna plena, i aquell perfil
estimat ret...
Fa 7 mesos

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada