día de párpados pesados
corren.... por mis venas dos cortados llenos de cafeína q no consiguen ahuyentar el sueño
tengo.... pocas ganas de trabajar
noto.... mi cerebro casi caliente, casi dormido
tengo.... mi humor con ganas de guerrillear, haciendo malabarismos por no caer en el mar
oigo.... unas conquillas q clin-clanean con el correr del coche
degusto.... una piruleta q tiene más definido el color q el sabor
me río.... jugando con la "ampliación/reducción dinámica" del PDF q acabo de descubrir
mastico.... un kit-kat
por no tomarme otro café
6 comentaris:
sorbo, bebo un sorbo de cafeína ambigua, diminuta y exquisita
dañina, amiga predilecta, cafeína, que juega
a ser mi amiga, en el cerebro, adentro, la cafeína hace y deshace,
sorbo, mas, dos, mas tres, mas cuatro que me tomo y ya no se que hacer
…vicio, estoy enviciado, mas, quiero mas, sorbos, aquí y ahora, hasta que se acabe
El café del posillo que llevo a mis labios, con mis dedos apretados al café que da vida eterna por tan solo una milésima de segundo, dos mas, tres son cinco sorbos de café, ya casi llego, ya casi se me acaba el café, ya casi, se me ha acabado, el fin no tiene fin, voy por mas café……
shembassssss
tinc pendent un sermonet per a tu jeje... nonono no serà pas un sermó per fotre canya, no... un sermó de bones intencions serà...aviam si aquesta tarda tinc temps...
PETONASSOS BEN GRANS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
mmm.... elur.... q jo sóc mooooolt poruga.... i m'estàs espantant....
petons esporuguits....
no dona no, i ara!!! res d'espantar-se!! qualsevol diria que faig por jo...
el que passa és que no em va "agradar" gaire la defensa que vas fer del covard i l'autoinculpació que hi vaig entendre... que no, que no pot ser aquesta mania que tenim de pensar que les coses no funcionen o s'estronquen per culpa nostra, a l'altra banda hi ha algú també, no? i també jugava a la mateixa partida no? Aisss... és que sempre acabo parlant de mi, però és el referent que tinc, en aquest cas. Jo em culpava de tot el que havia passat, que si li havia de donar temps, que si potser l'havia agobiat, que potser el pressionava massa, que pobret això i pobret allò... i no! ni pobret ni osties. Si tan m'estimava no hauria deixat que passés per tot allò i ja està. Que fot mal veure que no t'estimen com tu voldries? doncs sí, però no podem pas controlar-ho això, si ni som capaços de controlar els nostres sentiments. Hem d'acceptar que ens estimen de l'única manera que saben estimar-nos i prou. I res de pensar que no ens estimen perquè hem fet alguna cosa que no tocava...
Hem d'acceptar l'amor tal qual ens arriba... fins i tot el que arriba de Madrit jeje que avui arribava passant per Cuenca ;-)
Petonassos maca i no et pensis que et renyo eh? bé, una mica sí, però el meu to de veu no és dur sino que és suau i amable.
T'estimo maca!
per cert, un altre cafè quan vulguis!
Muuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaa!
elur per quan el cafè??? i parlem en directe de tot i més!!!!
fins aviat!!!
petons!!!
Publica un comentari a l'entrada